Gota a gota

I cau una gota que mulla el paper,

probablement una mica de suor

o gairabé segur que és una llàgrima:

avui fa calor, avui fa esperança.

L'escepticisme primaveral

Vas per la vida amb fingida alegria

buscant excuses per mantenir la moral

avança el dia i l'humor et canvia

són coses de l'escepticisme primaveral.

Peató oníric

I l'aire fresc em va fer sentir viu,

o potser hauria de dir despert,

o no, perquè tot semblava un somni

fins i tot el semàfor verd.

El cotxe venia molt ràpid,

vaig poder veure la cara del conductor,

vaig dubtar però et vaig reconèixer,

l'impacte va ser sec i dolorós,

quan el meu cap va picar a terra,

em vaig despertar, estirat al llit,

suava i em vaig sentir mort.

Aportació d'un amic

El David m'envia aquests versos en motiu del canvi d'url:

En l'ocàs del teu món,
difícil Zenit Ram
reneixes més fort,
oh gran Zentiram!

Però

Et vaig posar la lluna en un cove

però es va fer de dia,

vam pujar plegats al volcà

però la nit va portar el fred.

Et vaig portar al centre de l'illa

però va resultar ser una península,

vàrem visitar paisatges llunars

mentre donàvem la volta al sol.

Modificació

El domini antic era:

http://zentiram.blogspot.com/ (deia zenti enlloc de zenit, zenitram estava ocupat)

el nou domini:

http://zenit-ram.blogspot.com/ (disculpeu les molèsties)

Aportació d'un bon amic

He rebut per correu un poema que m'ha dedicat el meu amic i admirat Dimitri, no me'n puc estar de compartir-lo:

Poeta moderadament intel·lectual,
de vers fàcil i ràpid com un bikini,
que va beure de la font surreal
de les rimes xocants del Quimi.

Al loro, li deien alguns embaucadors,
quan estrenava el seu blog.
Tampoc va fer-ne cas dels aduladors,
sempre àvids d'un glop.

Que si un mòbil, que si pensieri,
llunes a València, lliris blancs i soviètics;

total que aquest cavalieri

ens regala versos àcids i profètics.

La generació despistada (III)

Els nostres pares no saben escriure la nostra llengua, perquè no la van poder estudiar.

Comprar por

Diuen a la tele que els àtoms es rebel·len,

histèria col·lectiva, tothom està espantat.

Però que vol dir això? Què és un àtom?

No preguntis, la teva missió és tenir por.

Ets obedient i de seguida t'acolloneixes

i no saps perquè, però et sents part de quelcom,

potser ho podríem anomenar la massa atemorida,

i tu al mig de tots, et sents petit com un àtom.

La generació despistada (II)

Quan erem petits a la tele hi posaven dos rombs.

Tarda nit a la ciutat

Al pot petit hi cap poca melmelada,
el bar de sempre, ple de gom a gom.
Perdó, aquesta cadira està ocupada?
Aixeca els ulls, et mira i diu: Com?

La parada d'autobús del seixanta-sis,
un crit, t'espantes, gires el cap,
mires l'ipod, tu no ho has vist,
la dona plora i entens que l'han robat.

Tens pressa, i veus que només en queda una,
un noi allà al davant, parlant pel mòbil, patint,
el vent empeny un núvol i a la llum de la lluna
acceleres, ja es teva, ets la reina del bicing.

La generació despistada

Avui començo un homenatge a la meva generació, provaré de tant en tant de donar trets característics de comportaments, influències i experiències comunes:

Els nostres avis no ens explicaven contes, ens explicaven guerres.

Mòbil

Perdrem els mòbil i les agendes

i serem nòmades neardentals,

caminant per repúbliques soviètiques,

ensenyant els genitals

Amb l'orgull d'éssers gegants,

serem fotògrafs atlètics,

ens agafarem ben fort les mans

i ens farem petons simètrics.

I quan s'esfumarà el somni,

trucarem a vodafone

i direm a a l'operadora amb odi

que hem perdut el puto mòbil.

Qüestió de qüestions

Que prefereixes: una pregunta sense resposta, o una pregunta amb una resposta que no t'agrada?

La Lluna de València

M’alimento com tots els astronautes,

de llegums i cthulhus amb patates

de tonyina i d’esvorancs esbiaixats

de bolets i donettes caducats

I et miro i t’admiro des de la lluna

i et dic: hola, com estàs?

Però no em contestes,

perquè no em sents

o perquè potser ja m’has oblidat

D’aquí uns anys em buscaràs al google

el meu nom i “Voy a tener suerte”,

però ja serà massa lluny i massa tard

Estaré a la cara oculta de la lluna

Verbs

Despertar, mandrejar i despertar,

aixecar-se, pixar i badallar,
dutxar-se, rentar-se i caminar,
sortir, conduir i arribar,
treballar, esmorzar i treballar,
treballar, dinar i treballar,
badallar, conduir i tornar,
navegar, escriure i pensar,
petonejar, abraçar i estimar,
sopar, rentar i dormir.
Massa treballar i poc somniar.

Resultats de la jornada

noves canes 2 - cabells caiguts 5

sala beckett 2- cinema urgell 0

marlboro light 3- Sugus de maduixa 0

malsons 1- somnis eròtics 0

esperances futures 1 - records dolorosos 1

oscar wilde 1- charles dickens 0

tritons 0 - goblins 2

marc parrot 1- quimi portet 2

sorpreses climàtiques 0 - indignacions polítiques 3

extratarrestres amics 0 - amics extratarrestres 1

Carxofa absoluta

No hi ha res més fals que una veritat absoluta.

Això és mentida!

Què va! És una veritat absoluta!

No hi ha res més cert que una falsetat absoluta.

Això és veritat?

Absolutament!

Qué hi ha per sopar?

Carxofes amb patates.

Mentida!

Massachusetts

Tretze quilometres abans,
vuit minuts més a prop,
va estar a punt d'aturar-la
però va guanyar la por,
i si ella acceptava?
Als escacs era mal jugador,
normalment s'enrocava,
com aquella nit de tardor
que amb accent mexicà digué:
Massachusetts la cuidó!

La fàbrica

Color de pintura,

Olor d'aventura,

Futur de passat,

Passat de present,

Olives farcides:

Quin gran aliment.