Mòbil
Perdrem els mòbil i les agendes
i serem nòmades neardentals,
caminant per repúbliques soviètiques,
ensenyant els genitals
Amb l'orgull d'éssers gegants,
serem fotògrafs atlètics,
ens agafarem ben fort les mans
i ens farem petons simètrics.
I quan s'esfumarà el somni,
trucarem a vodafone
i direm a a l'operadora amb odi
que hem perdut el puto mòbil.
12 comentaris:
25 de maig del 2008, a les 18:05
Molt bo! M'has fet riure altr a vegada!
25 de maig del 2008, a les 18:18
Genial!!!
Però tinc una curiositat: com so'n els petons simètrics?
25 de maig del 2008, a les 18:41
Moltes gràcies Carme!
Els petons simètrics són tècnicament perfectes, com els que faries a un mirall però sense la fredor de l'espill.
25 de maig del 2008, a les 19:15
Moltes gràcies... unes paraules que fan dibuixar un somniriure... :-))
25 de maig del 2008, a les 19:32
De vegades somniem un món sense l'esclavatge dels mòbils, i no ens adonem que podem prescindir d'ells senzillament parant-los.
Fem-ho de tant en tant! És possible!
25 de maig del 2008, a les 20:09
Collonut, m'has fet somriure moltisim, cosa difícil en aquests dies, és molt més fàcil perdre l'agenda, m'agrada molt el teu bloc, la poesia, i les imatges son molt bones, m'encanten.
Petons i molt bon diumenge, gracies per la visita.
25 de maig del 2008, a les 20:36
m'agraden els teus poemes, són molt refrescants :)
25 de maig del 2008, a les 22:04
Quanta raó!
Jo...molts dies surto de casa i deixo el mòbil amagat a l'armari! ;)
25 de maig del 2008, a les 22:18
Ah cony m'agradat el poema i lo de els petons simetrics també i molt.
25 de maig del 2008, a les 23:05
Tondo: Gràcies a tú!
Jesús i Joana: costa molt, oblidar o apagar el mòbil.
luluji, anna i striper: gràcies pel vostre comentari.
25 de maig del 2008, a les 23:42
Gràcies per la teva visita. M'agrada el teu bloc i els teus poemes. T'aniré visitant.
26 de maig del 2008, a les 10:18
Salutacions zenit, gràcies per la teva visita que retorno amb molt de gust. M'ha agradat molt casa teva, és molt sana i plena d'humor.Tant és així que l'enllaço. Els poemes m'encanten, bé ser nòmades neandertals em fa una mica de mandra però potser tens raó i ens hi haurem d'anar tornant a posar...
Publica un comentari a l'entrada